Sempre he sentit una simpatia per la titànica lluita per normalitzar l'ús del català com a llengua. Hi han molts aspectes socials en que es fa servir i un d'ells -i molt important per la seva difussió- és la televisió. La televisió catalana té una edat i ha anat canviant, creixent i millorant conforme el pas del temps i la societat. PERÒ, al meu parer, hi ha un aspecte que potser no és rellevant però que particularment em cansa bastant: el doblatge de películes i sèries, sobre tot de la tele.
Cada vegada que veig alguna, les veus em sonen extranyament familiars i en aquest aspecte trobo que hi ha una uniformitat esperveradora. I és que sembla ser, no cal anar més lluny, que el doblatge es troba sota la tutela d'un petit grup de privilegiats que aclaparen gran part del treball. Aquesta situació no és nova -parlo de molts anys- i no he escoltat grans variacions de veus ... suposo que hi déu anar entrant gent però els-de-sempre hi són massa. Resultat de tot això és el caràcter uniforme de totes les sèries, películes, dibuixos animats ... i la extranya sensació que «aquesta veu l'he sentida mil cops». Ho haveu vist això? ... com diria l'home de l'APM.
Aquesta uniformitat no ho fa gens atractiu al meu parer, sino tot el contrari. No hi ha color, no hi ha diversitat, no hi han variacions i al final, després de molts anys un acava per recapacitar i pensar que l'estan enganyant a un (o a tots). Si la televisió pública de Catalunya s'ha convertit en un refugi de amiguetes doncs ho sento molt: Tots perdem.
És clar que la situació és difícil, que sempre hi han hagut dificultats, que imperen els criteris econòmics, etc ... però em pensava que aqui es feien les coses diferent d'allà encara que potser som més iguals del que ens pensem.
Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi
[Más datos]
youtu.be/ho-haveu-vist-aixo
youtu.be/reflexionem-hi_si_us_plau
Cada vegada que veig alguna, les veus em sonen extranyament familiars i en aquest aspecte trobo que hi ha una uniformitat esperveradora. I és que sembla ser, no cal anar més lluny, que el doblatge es troba sota la tutela d'un petit grup de privilegiats que aclaparen gran part del treball. Aquesta situació no és nova -parlo de molts anys- i no he escoltat grans variacions de veus ... suposo que hi déu anar entrant gent però els-de-sempre hi són massa. Resultat de tot això és el caràcter uniforme de totes les sèries, películes, dibuixos animats ... i la extranya sensació que «aquesta veu l'he sentida mil cops». Ho haveu vist això? ... com diria l'home de l'APM.
Aquesta uniformitat no ho fa gens atractiu al meu parer, sino tot el contrari. No hi ha color, no hi ha diversitat, no hi han variacions i al final, després de molts anys un acava per recapacitar i pensar que l'estan enganyant a un (o a tots). Si la televisió pública de Catalunya s'ha convertit en un refugi de amiguetes doncs ho sento molt: Tots perdem.
És clar que la situació és difícil, que sempre hi han hagut dificultats, que imperen els criteris econòmics, etc ... però em pensava que aqui es feien les coses diferent d'allà encara que potser som més iguals del que ens pensem.
Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi
[Más datos]
youtu.be/ho-haveu-vist-aixo
youtu.be/reflexionem-hi_si_us_plau
No hay comentarios:
Publicar un comentario